18 d’abril 2022

SOTERRADA


Soterrada
sostenint la por
que irroguen els espais buits,
per totes les coses 
que callen i alimenten.
Dolça consciència,
lentament insomne,
que em fa recordar
on t'has perdut.
[Abril ~ 2022]

28 comentaris :

  1. lindas palabras.

    Beso

    ResponElimina
  2. Quina malenconia, de poema i de música.
    (Són les Medes?)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies!.

      Sí, són les Illes Medes cap el 2017.😉

      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  3. Trist i sentit poema. Molt maco.

    Aferradetes,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Llorenç!.

      Bon dimarts!.
      Aferradetes.

      Elimina
  4. La malenconia per ser perdut,
    la tristesa de rebuscar
    al propi interior,
    els traços que van quedar
    a la memòria,
    que sorgeixen
    sense demanar-ho.

    Aferradetes, sa lluna!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com menys t'ho esperes i en qualsevol instant.

      Aferradetes, Alfred.

      Elimina
  5. Excel·lent poema i una gran foto!
    Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies!.

      Aferradetes, Josep.

      Elimina
  6. Foto, poema e musica, deslumbrantes de ver, ler e ouvir. Bela publicação.
    .
    Uma semana feliz … cordial abraço
    .
    Pensamentos e Devaneios Poéticos
    .

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies per les teves paraules!.

      Aferradetes, Ricardo.

      Elimina
  7. Feliz lunes de pascua ^^

    ResponElimina
  8. Ja m'havia semblat que eren les Medes...

    Un poema nostàlgic i preciós. Diu moltes coses, moltes més que les paraules que conté.

    Aferradetes dolces, ninona!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, és cert, moltes més de les que es poden veure.

      Preciós indret, sobretot a l'hivern.😉
      Aferradetes, nina.

      Elimina
  9. Bonica foto, aquesta persona segur que recorda, que en aquest mateix indret temps ha, va contemplar el mar amb el ser estimat.
    Bon vespre, Lluneta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Podria ser una bona interpretació de la imatge... qui sap!.

      Aferradetes, Roser.

      Elimina
  10. Molt inspirada!!
    Aferradetes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Joan!.

      Aferradetes.

      Elimina
  11. Un poema on la tristesa demostra que pot ser maca.
    M'agrada molt.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Poden conviure les dues.

      Moltes gràcies, Xavi!.
      Petonets.

      Elimina
  12. La mar i la malenconia un cop de bracet.... que bonic que ho fas !.
    Bona setmana :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes vegades van ben juntes.

      Gràcies, Artur!.
      Aferradetes.

      Elimina
  13. Tristes y sentidos versos ante ese mar que siempre gusta ver.
    Buen miércoles Paula.
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Muchas gracias, Laura!.

      Feliz noche.
      Aferradetes.

      Elimina
  14. Bonic poema i ambientació musical, amb un pòsit de tristesa i melancolia. És bonic recordar, encara que a vegades faci mal. Em sembla reconèixer a en Xavier en la silueta de la foto. Aferradetes fortes, Paula, carregades de present, que és l'única cosa que posseïm!!😉🤗😘

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els records ja ho duen això, te'n pots trobar alegres i tristos, però tant uns com els altres han quedat ben aferrats a la memòria com a fets importants. El present per a mi no existeix, en el moment que una obra la boca ja és passat, tot i que cadascú ho vegi de diferent manera... per exemple, n'hi ha que pensen que l'avui és el present...
      Moltes gràcies!.

      Aferradetes de dilluns, Alfons.😘🤗

      Elimina

Benvinguts al racó!