25 de maig 2022

ESFORÇ


No perdis la il·lusió 
del nen que portes dins,
no perdis la confiança 
en el teu esforç, 
no deixis el camí 
que endevina la mirada,
no perdis l'equilibri.
[Maig ~ 2022]

46 comentaris :

  1. No et perdis a tu mateix,
    mentre busques què fer,
    amb la teva vida.

    Aferradetes, sa lluna!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot i que hi ha moments en que sembla que et perds, cal tenir sempre present el camí.

      Aferradetes, Alfred.

      Elimina
  2. Poemes que et flueixen de l'ànima...
    Aferradetes Paula!

    ResponElimina
    Respostes
    1. D'allà surten... i els deixo anar.

      Aferradetes, Joan.

      Elimina
  3. Pas a pas i cadascú al seu ritme, sempre endavant!
    Preciós poema i bonia foto.

    Aferradetes, Paula!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La meva és una cursa de fons, molt a poc a poc.😉
      Gràcies!.

      Aferradetes, Carme.

      Elimina
  4. Esperemos no perder todo eso, que es lo que nos hace seguir. Muy bueno tu consejo
    Buen miércoles Paula.
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un consejo que me repito cada día al levantarme.

      Buen día, Laura!.
      Aferradetes.

      Elimina
  5. Com sempre, una entrada per a reflexionar!!
    Aferradetes.

    PS- Els teus comentaris mai m'han deixat d'apareixer. No se quin problema hi pot haver si tu no els veus.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segurament no els havies aprovat quan ho vaig mirar, darrerament no sé què passa amb els comentaris, uns s'esfumen i altres apareixen a contingut brossa. Coses de Blogger!.🤷‍♀️

      Gràcies, Josep!.
      Aferradetes.

      Elimina
  6. Respostes
    1. Hoy en día es mi mantra.

      Besos, Toni.

      Elimina
  7. La il·lusió fa que gran part de l'esforç deixi de ser-ho.

    PODI-.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, les coses fetes amb il·lusió semblen més lleugeres.

      Aferradetes, Carles.

      Elimina
  8. Motivación acentuada por esas líneas blancas del asfalto, ¡siempre adelante! ...
    (efectivamente algún comentario tuyo estaba clasificado como spam, ¡nunca me había pasado​!​, ya están publicados​). Un abrazo​

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si tienes que parar que sea al lado para reflexionar, ningún paso atrás.

      Tampoco me había sucedido hasta hace un par de semanas. Me llegan comentarios de seguidores asiduos un día normales y otro día como spam. El espacio para las respuestas la semana pasada era enorme, esta semana se ha quedado en casi nada.
      ¡Gracias por mirarlo!, espero que no haya más cambios.

      Aferradetes, Ángel.

      Elimina
  9. El nen que vaig ser ja ha llençat la tovallola.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mira bé, perquè no ho crec.

      Petonets, Xavi.

      Elimina
  10. Perdré la il•lusió
    pel que s’ha de fer.
    Perdré la il•lusió
    pel que ha de venir.
    Perdré la il•lusió
    de tot silenci
    que es trenqui.
    Perdré la il•lusió
    per aquells petons
    llençats a l’aire.
    Però mai la perdre
    per la blavor
    de la teva mirada,
    que sempre
    m’enamora.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al cap i a la fi, hi ha il·lusió en el poema.
      Moltes gràcies!.

      Aferradetes.

      Elimina
  11. Si tots traiem a fora el nen o nena que portem dins, podríem jugar a fer realitat els nostres somnis...
    Amb esforç les il·lusions que tots somniem potser es faran realitat i tot, mirem de no perdre-les pel camí.
    Petonets, Lluneta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cal esforç i creure-hi.

      Aferradetes, nina.

      Elimina
  12. Has captado un instante magnifico... Una buena alegoria de la vida...
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Unos corren y otros vamos más despacito, lo importante es disfrutar del camino.
      ¡Gracias!.

      Aferradetes, amic.

      Elimina
  13. No cap una altra estratègia que no sigui la de mantenir cada dia la il·lusió, encara que costi perquè la realitat de cada dia no convida precisament a l'optimisme. Una altra bona foto presa des del teu balcó, imagino. Per aquí passa tot!!👍😉 Aferradetes i petonets, Paula!!🤗😘

    ResponElimina
    Respostes
    1. No pots parlar de pessimisme, no he vist mai una persona més optimista que tu.😉 Ben cert, tinc un balcó privilegiat des d'on veig moltes coses que passen i... altres que no haurien de passar... Gràcies!.

      Aferradetes fresquetes, Alfons.😘🤗


      Elimina
    2. Bé... bé... No deixo de reconèixer que la vida és una merda, però malgrat tot, o potser per això mateix, soc un optimista (auto)convençut. Sempre miro el costat bo de les coses, em surt així. Anomena'l autoengany si vols, però és l'única manera de no perdre la raó!!🤦‍♂️😂😘

      Elimina
    3. Ja saps que t'admiro per això i, si et surt així, em sembla molt bé.😊🤗

      Elimina
    4. Fa temps vaig llegir que, segons estudis de psicòlegs i psiquiatres, al voltant del 90% de les nostres preocupacions no es compleixen. És a dir, que veure l'ampolla mig plena està més prop de la realitat que veure-la mig buida. Fins i tot sol passar que un excés de preocupació es converteixi en el que anomenen una "profecia autocomplida"!!🤦‍♂️😅: https://elpais.com/elpais/2019/10/11/buenavida/1570783181_341611.html

      Elimina
    5. Interessant article, però a mi em queda un dubte: del 90% de les nostres preocupacions (perquè el 10% restant són segures), com podem saber quines se compliran?. Perquè l'article diu, que no cal preocupar-se per tot perquè podem entrar en un estat d'ansietat; però que tampoc es bo no preocupar-se per res, perquè entraríem en depressió. Quina és la mesura justa?. I acaba amb una cita que diu: "Hay que ser responsables, pero también vivir la vida con ciertos deslices. Hay que preocuparse, pero no siempre ni por cualquier cosa. La vida es contraste, no todo es perfecto ni todo es malo"... Ja veus que tot i així, no tinc res clar. Seguirem veient l'ampolla mig plena, fins que es buidi.🤭

      Elimina
    6. Alguna cosa em deia que anaves a fixar-te en aquest 10% de mals presagis que es compleix!!🤦‍♂️😅😘

      Elimina
    7. Pessimista o realista?.😜🤷‍♀️😘

      Elimina
    8. Sempre s'ha dit que un pessimista és un optimista ben informat!!😂

      Elimina
  14. No soc bo interpretant poemes, i a saber què et passava pel cap quan el vas escriure, però avui, ni que sigui un cop aquestes paraules em sonen a mantra molt necessari, uns versos que m'hauria de repetir dia rere dia quan la voràgine em fa perdre el nord. Portades al meu terreny, paraules molt encertades!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El més interessant no és el que em passava pel cap quan ho vaig escriure, totes les vostres opinions si ho són, almenys per a mi. Com ja he explicat és una mena de mantra que em dic a mi mateixa i si a vosaltres vos serveix (siguin quin siguin els motius), ja em dono per satisfeta. Gràcies!.

      Aferradetes, Sergi.

      Elimina
  15. Muy inspirador. Tú eres inspiradora!
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Muchas gracias, Sara!.

      Aferradetes.

      Elimina
  16. I arribar a la meta, si és que n'hi ha, sense importar massa si s'és primer o segon, o fins i tot l'últim. M'agrada molt el poema; amb il·lusió, l'esforç no és tant ni és tan fàcil perdre l'equilibri... Abraçada, Paula!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, no importa a quin punt arribis, ni tan sols en quina posició. L'important és la il·lusió i l'esforç que hi posem.
      Moltes gràcies!.

      Aferradetes, Pep.

      Elimina
  17. Més o menys com diu el Sergi, aquest poema ens el podem aplicar cadascú al seu camp.
    Tu ens ho facilites.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant!, cadascú ho rep a la seva manera i ho pot aplicar o no.

      Gràcies, Xavier!.
      Aferradetes.

      Elimina
  18. Que mai no es perdi la confiança en nosaltres mateixos, sense ella és difícil tenir il·lusió i esperances. Creure i persistir.
    Gràcies per compartir aquestes paraules tan necessàries per a tothom.

    Aferradetes, bonica

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, sense confiança en tu mateixa poc es pot fer.
      Gràcies a tu!.

      Aferradetes, nina.

      Elimina
  19. M'agrada molt, sembla un d'aquells anuncis de televisió que són fets de poesia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs mira... qui sap si...! 😉
      Gràcies!.

      Aferradetes, Helena.

      Elimina

Benvinguts al racó!