27 d’abril 2021

CAMiNES . . .



Camines i el teu pas és pausat,  Tens una edat en la que ja has deixat d'estar pendent de moltes coses.  No tens perquè aclarir a ningú qui ets, el que fas, ni on vas.  Ets més selectiva amb la gent que t'envolta i és perquè comences a ser qui realment ets.  Has deixat d'estimar a qui no et pensa, d'escriure a qui no t'enyora, de cercar a qui no et vol.  T'estimes a tu mateixa amb tot, els teus defectes, les teves cicatrius i les teves històries . . .

El problema sorgeix quan has de triar entre la raó i el cor.

30 comentaris :

  1. "les teves cicatrius"
    Les nostres cicatrius són marca de la casa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cadascú les seves, però sí, són marca de la casa.

      Bona nit, Xavier!
      Aferradetes.

      Elimina
  2. Malgrat que ja ha après tantes coses i tan importants, com li costa, encara i sempre triar entre la raó i el cor!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El cor la traeix encara.
      Sempre hi ha éssers que la fan dubtar.

      Aferradetes, nina.

      Elimina
  3. Sempre, a certa edat, hi ha coses que deixen d'importar-nos, les que venen de fora, sobretot. Però la part més important és que aprenem a acceptar-nos tal com som. Llàstima que no sol passar quan som joves, això. Ens permetria viure de manera molt més feliç.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan som joves va tot tan de pressa, tens tant de temps, tantes coses per fer que no et pares a pensar... Quan ets gran, ho tens tot menys la joventud.

      Aferradetes, Xexu.

      Elimina
  4. Saludos from Indonesia

    ResponElimina
  5. Sempre el cor.
    La raó ens inunda de gris.
    Avorriment gris.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre, però de cor a cor.

      Petonets, Xavi.

      Elimina
  6. Triar entre el cap i el cor, una de les decisions més difícils de la vida per a tothom.
    Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que ho és, fins i tot per la gent que ho té tot clar.

      Aferradetes, Josep.

      Elimina
  7. Anònim28.4.21

    Acceptar-nos amb tot, el pas més important per estimar-nos i deixar que ens importi el que pensin i diguin els altres. Però quan hi ha el "però" del cap i el cor és més difícil, sempre. Com diu la Luz Casal: 'Vive y disfruta cada momento'.

    Aferradetes, bonica

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan has de triar entre el cor i el cap, sempre és complicat.

      Aferradetes, Núria.

      Elimina
  8. Tens raó, al fer-nos grans ens tornem més selectius, però sovint acceptem els altres tal com són i sobretot, ens acceptem nosaltres mateixos i no ens importa el què els altres puguin pensar, perquè cada persona ens veurà d'una manera diferent...
    Triar entre el cap i el cor? depèn de la situació, a mi m'agradaria poder seguir sempre el què em diu el cor!!!
    M'agraden les cançons de la Luz Casal!
    Petonets, Lluneta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Suposo que acceptem als altres com són, perquè hem après a acceptar-nos a nosaltres tal com som. Sabem que no els podem canviar, però podem dir obertament amb qui volem estar o no.
      Quan has de triar entre el cap o el cor, és perquè és molt important.

      Com dic sempre, m'agraden algunes cançons de gairebé tots els cantants.
      Aferradetes, Roser.

      Elimina
  9. Dejémonos llevar y sintamos la vida cada momento. Sigamos caminando amiga aunque los pies nos pesen. Grande Luz
    Buena noche. Cuídate.
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Curioso como cambia el camino cuando pesan los pies.

      Feliz jueves, Laura!
      Abrazote.

      Elimina
  10. La vida es así... Llega un tiempo en que todo está en nuestro interior...
    Un abrazo, amiga

    ResponElimina
    Respostes
    1. Preferiría poder compartir ese interior, creo que la vida sería mucho más auténtica para todos.

      Aferradetes, amic.

      Elimina
  11. Joskus ongelman takia se aiheuttaa usein synkronoinnin sydämesi ja pään välillä.
    Tämä edellyttää kypsyyttä ja loogista kypsyyttä.
    Terveisiä ystävyydestä.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En el món dels sentiments, la lògica té poc a veure.
      Sincronitzar el cap i el cor?, crec que sempre hi haurà una part que guanyi a l'altra.

      Aferradetes d'anada.

      Elimina
  12. Hola, Sa Lluna, M'has fet dient que haig d'escoltar-me?, hi ha alguna edat determinada per començar a fer-ho?
    Una abraçada forta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, Josep.
      Déu me n'alliberi de dir què han de fer els altres!. No, no crec que hi hagi edat per començar, però sí que és recomanable...

      Aferradetes ben fortes.

      Elimina
  13. Penso que en general vivim massa pendents del què pensaran...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fixa't, t'has trobat amb una persona que, des de petita, no fa cas del que diuen els altres!. He de dir que em molesta molt que parlin d'algú i, si puc, marxo ben aviat de la conversa. Sobre mi, se me'n fot!.

      Petonets, Risto.

      Elimina
  14. I quina és eixa edat? I quantes vegades no hem hagut de triar entre la raó i el cor, perquè les coses estaven prou clares?

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'edat és la que cadascú es veu que es troba sol. No que hi està.
      Quan no hi entra el cor, les coses es raonen d'una altra manera. Si hi ha sentiments és més complicat, per molt clares que estiguin.

      Petonets, Josep.

      Elimina

Benvinguts al racó!